Mai és massa tard

Cada any, sense excepció, li faig una foto a l'ametller que té la meva veïna, la Rafaela,  al pati. Sempre estic atenta i vaig veient els canvis: primer els petits brots que sembla que esquincin la pell de l'arbre, les puntes verdes amb ganes d'esclatar i finalment els primers flocs blancs que més tard es convertiran en les meravelloses flors d'ametller.

Però aquest any no. De cop he baixat l'escala i m'he trobat l'arbre així, ja disfressat amb la seva perruca blanca.

On he estat aquest hivern? quines cabòries m'han assaltat baixant els esglaons? Fa més de 20 anys que espero amb delit aquest ritual. Vaig néixer a la primavera i m'agrada endevinar-ne el naixement a través de l'arbre de la Rafaela.

Aquest any, encara que tard, també li he fet la foto. No està tot perdut. He arribat a temps pels pèls.