POTSER
Potser demà seré prou valenta per provar-ho.
Potser si li xiuxiuejo a cau d'orella que ho intenti
els meus precs arriben a les seves oïdes.
Potser amb una rebrincada aconsegueixo treure'm de
sobre aquest guix asfixiant i m'allibero.
Quan era a l'aire i vaig intuir la rebrincada, m'hauria
d'haver imposat a la mala sort i provar de fer un pas enrere,però és clar,des
de la meva posició no hi tinc res a pelar. Així doncs només em queda esperar,
anar veient com em creixen les ungles i contemplar amb nostàlgia la sabatilla
de ballet que ha deixat penjada al pom de la porta des que tots els ossos
d'aquest peu,que sóc jo, s'han trencat en mil bocins.
Lara
La sabatilla espera. Sempre hi ha temps, l'esperança MAI s'ha de perdre.
ResponderEliminar